diumenge, 14 d’abril del 2013

.


El dia que van abaixar els sous
Hermínia Mas

 


El dia que van abaixar els sous en Pau Romaní es va entristir. En Pau Romaní era el que treballava de la quarta planta del departament d’elucubració. A cada planta n’hi havia d’haver un que treballés, i a la seva planta era ell. Ningú no li havia dit: Pau, tu seràs el que hauràs de treballar. No. En Pau era treballador de mena i havia anat a parar a la quarta planta ningú no sabia ben bé com, perquè a la quarta tothom era nebot, cosí o fill d’algú, però a en Pau no se li coneixia parentiu amb ningú. El cas és que en Pau era de tarannà treballador i un cop va ser a la quarta planta i tots els altres empleats es van adonar que treballava, ja no el van deixar anar.

El dia que van abaixar els sous en Pau es va entristir perquè va pensar que potser hi hauria gent que aniria molt justa per pagar la hipoteca, o per pagar les colònies d’estiu dels fills, o per anar al massatgista, que gairebé vivia de la gent de la quarta planta.

La Maria Clotilde Noguer era la cap de planta i va dir que ella ja sabia que havia de donar exemple, però l’agafaven en un mal moment perquè ja tenia una ortodòncia mig començada amb la seva filla i també havia donat una paga i senyal per a una moto per al seu fill.

En Pere Gros, que era el sub cap, va dir que ell havia començat un règim molt estricte que li costava molts diners, perquè no només era deixar de menjar, sinó controlar l’ansietat que li feia venir la gana, i ja tenia emparaulades unes sessions de massatges setmanals que no li baixaven de cent euros a la setmana.

El supervisor de la planta va dir que ell ho faria de bon gust, d’abaixar-se el sou, però que havia d’esperar un parell d’anys que el seu fill acabés la carrera i que després seria el primer a donar exemple, però no podia pas deixar de pagar la universitat americana i fer un canvi tan traumàtic per al seu fill.

Encara hi havia unes quantes paraules demanades i tothom hi volia dir la seva i gairebé tothom tenia molts deutes i molts compromisos i factures per pagar. I la Maria-Clotilde Noguer va dir que convocarien una altra reunió i que decidirien a qui abaixaven el sou, perquè per un lloc o altre s’havia de començar a retallar i els de la quarta planta havien de donar exemple, perquè als de la tercera els abaixaven els sou un cinc per cent,  als de la segona un sis i als de la primera un set. 

I la Maria-Clotilde va convocar una reunió formal amb un únic punt com a ordre del dia : voluntaris de la quarta planta per donar exemple d’austeritat.
La Maria-Clotilde va proposar que cadascú exposés el seu punt de vista i les seves raons per mantenir el sou actual o prestar-se a tenir un sou més baix.

Es va escaure que aquell dia tothom havia fet molta feina a casa i s’havia preparat molt bé la reunió, i els components de la quarta planta van anar traient les xuletes que prèviament havien preparat on argumentaven fins a quin punt la retallada de  sous afectaria la seva economia, la seva vida familiar i social i tot el seu entorn.

Tothom menys en Pau, que com que ja treballava a la feina i arribava molt cansat a casa, se n’anava a córrer una estona cada dia, i aquell dia va fer el mateix, i ni li va passar pel cap de posar-se davant de l’ordinador per preparar la reunió i presentar els seus motius.

Quan va arribar el seu torn no va poder dir res. Li van preguntar si tenia deutes i , com que no era de mena mentider, va dir que no. I li van preguntar si tenia estalvis i va dir que per anar fent. Resumint, que el van agafar desprevingut i al final de la ronda de torn de paraules, a la quarta planta tothom tenia clar que l’única persona a qui era possible d’abaixar-li el sou sense provocar-li un daltabaix personal, moral, matrimonial i total era en Pau.

I així es va fer, amb tots els vots a favor i una abstenció. La resta de personal de la quarta planta continuaria cobrant el mateix, i en Pau, per donar exemple als de la tercera planta, cobraria un 8 per cent menys.

En Pau  primer va pensar que no era garie just, però després de molt rumiar-hi va arribar a la conclusió que al cap i a la fi com que a ell li agradava treballar, encara que li abaixessin el sou es podria buscar alguna coseta i guanyar els diners que no li pagarien. I en canvi, tots els altres, pobra gent, ho tenien més complicat.

herminiamas@rouredecanroca.cat




Què en diu

 NacióGranollers.cat

Albert Calls 

AraVallès.cat

Entrevista a Converses amb accent. Ramon Guitó. 


Espai Club de Lectura

Per parlar-ne una mica



1.         El dia que van abaixar els sous
En Pau és la típica persona sincera i amb bona fe que sempre acaba treballant més que els altres i cobrant més poc.
És habitual que passi això?
I que uns facin la feina i els altres s’enduguin el mèrit?

2.            Departament d’elucubració
Creieu que hi ha molta gent que ocupa un lloc perquè l’han “enxufat”?
Funcionaríem millor sense aquesta gent?
Com es podria canviar aquesta manera de funcionar?

3.         La dieta i l’amant
En aquest conte es planteja el tema de la infidelitat.
Creieu que és molt corrent?
Pel que fa a les dietes, per què costa tant fer-les?

4.         La infermera i el poeta
Hi ha parelles en què, com passa al conte, n’hi ha un que fa tota la feina?
Creieu que la infermera hauria sigut més feliç amb l’infermer?

5.         El perfil de la Tània
La Tània és una noia que puja de categoria gràcies al seu físic.
És habitual que es doni importància al físic a l’hora de triar algú per a una feina o per promocionar-lo?

6.         La princesa i el paleta
En aquesta relació, la víctima és més aviat el noi. Creieu que és poc habitual?
Com us els imagineu físicament?

7.            L’encarregada de donar més feina als que ja treballen
La protagonista d’aquest conte és una persona inútil que ocupa un lloc de poder sense tenir cap mèrit. Creieu que és molt habitual que passi això?

8.         Els trens i la felicitat
Les dues protagonistes d’aquest conte pertanyen a dues generacions diferents i a dues classes socials diferents. Creieu que tenen alguna cosa en comú?
Creieu que hi ha uns transports per a gent amb diners i uns altres per als que no en tenen?

9.            L’ascensió de l’Àngel
Us provoca simpatia aquest personatge? Per què?
Creieu que és molt difícil travessar les barreres socials?
Com us imagineu l’Àngel físicament? Quin tipus de roba creieu que porta?

10.            Retallades al departament d’elucubració
Creieu que s’ha retallat per on no s’havia de retallar?
Creieu que moltes vegades les empreses acomiaden els bons treballadors i es queden amb els pitjors?